LES GERRES DE CADAQUÉS


Les gerres de Cadaqués, la majoria d’elles usades avui dia com a recipients de jardineria en moltes cases d’aquest encantador poble de l’Alt Empordà, eren, en el moment de la seva fabricació i venda, gerres destinades a contenir i guardar líquids (oli, vi i aigua), cereals, olives, fruits o llegums secs, la preparació de salmorres o per rentar la roba. Segons anunciaven els seus fabricants, eren gerres molt polivalents a causa de la seva alta qualitat.

Aquestes gerres no estaven fabricades a Cadaqués ni a Figueres, d’on provenien els dolls verds usats per dur l’agua dels pous i les fons a les cases del poble. 
La gerra de Cadaqués provenia de Biot, una petita població de la Provença al costat mateix d’Antibes que des de el Segle XVII fins a mitjans del XX, fabricava i transportava per mar, a la majoria de poblacions costaneres de la Mediterrània i fins i tot a ultramar, la seva gran producció de gerres de totes mides.

Cadaqués, pràcticament aïllada per camins o carreteres fins al segle XX va ser un excel·lent enclavament per a la venda des del mar. D’aquesta manera doncs, les necessitats habituals d’uns contenidors per a tots els usos, aquests ja amb unes dimensions considerables, per als habitants del poble van ser satisfetes pels fabricants de Biot a diferència d’altres poblacions de l’Alt Empordà on Figueres, La Bisbal, Quart o també Miravet i fins i tot el Maestrat suplien aquesta demanda amb la seva important producció de gerres.

L'any 1688 hi ha 32 mestres terrissers a Biot. A finals del Segle XVIII, després de la crisi que es pateix en aquesta època n'hi ha una vintena. La producció és impressionant. En el Segle XIX es recompta una fabricació total de 84.000 peces anuals.
La difusió de les gerres de Biot des de 1810 a 1823 des del port d'Antibes arriben, des de les costes de Ligúria fins a Nàpols, a Catalunya i la seva re-expedició des del port de Marsella fins a Portugal, Anglaterra i les colònies franceses de Guadalupe, la Martinica o la Guaiana.



 Gerra de Biot. Segle XVII

Gerra de Biot. Segle XVII

Gerra de Biot. Segle XVII
Gerra de Biot. Segle XVII

La forma de les gerres varia lleugerament amb el pas dels anys. Sempre envernissades totalment per dins i per fora només el coll, ho eren sempre amb color groc palla, algunes vegades però, amb un groc més intens.
Molt rústiques en els seus inicis passen a tenir unes línies esveltes extraordinàries en els Segles XVII i XVIII per passar a ser més panxudes i amb el coll més estret en el Segle XIX i principis del XX.
Moltes de les gerres primerenques venien datades i/o amb segells rodons amb petites flors de lis, creus de Malta o lletres gòtiques cursives.



Actualment la producció és molt escassa, molt dedicada als usos de jardineria, malgrat que se’n fan d’envellides per l’exportació, sobretot als EEUU.

Gerra de Biot. Segle XIX - Principis XX

Robert Cabeza. Abril 2013

Bibliografia: Biot. Jarres, terrailles et fontaines. XVIème-XXème Siècles. Henri Amouric
Voyages et Métamorphoses de la Jarre. Expositon Aubagne 2005. El mateix autor.

PALAFRUGELL. RAJOLES DE MITGERIA

Les rajoles de mitgeria són unes inscripcions col·locades en parets mitgeres d'alguns edificis de Palafrugell, pràcticament la totalitat d'elles del segle XIX, i que informen dels drets entre les propietats veïnes. Totes estan dins del nucli de la vila i n'hi han catalogades una quarantena. 
Els textos parlen per si mateixos...

Carrer de les Ànimes nº 12

 Carrer Anselm Clavé nº 75

 Carrer Botines nº 24

 Carrer Estrella nº 6

 Carrer Font nº 13

 Carrer Girona nº 67

 Carrer Sant Pere nº 67

Carrer Torroella nº 103

Bibliografia: Les rajoles de mitgeria. Un document civil en ceràmica. Joan Rosal i Segalés. Institut d'Estudis del Baix Empordà. 2007

IMATGES DE TERRISSA CATALANA

Sol de tarda sobre la terrissa de Figueres

Càntir de la Bisbal. Detall de l'envernissat 

Terrisseria d'en Joan Cortiella. La Galera. Pati

Reflexos solars sobre un doll d'en Salomó. La Bisbal

Mamet de la Bisbal del Segle XVIII. Reforç del galet

Càntirs de la Bisbal i gerra de Castellnou d'Arri (Lauraguès)

La Bisbal. Mamet. Doll d'en Lluís Cornellà

Fotografies: Robert Cabeza