El llibre del qual
parlarem La terrissa negra de Marià Sáez, va sortir al mercat durant la
primavera del 2009 i ha estat editat per la Diputació de Girona juntament amb
la Fundació Caixa Girona, dins de la col·lecció “Quaderns de la Revista de
Girona”.
Abans de res hem de
donar la benvinguda a aquesta publicació perquè és el primer treball monogràfic
en format de llibre que s’edita, sobre un tema tant interessant i poc estudiat
com és el de la terrissa negra a Catalunya en general i a les comarques gironines
en particular. De seguit hem de dir que el format (20 x 20 cm) dels llibres de
la col·lecció “Quaderns de la revista de Girona” que fa molts anys que es
publiquen i per tant ja hi ha un munt de llibres al mercat (i que sigui per
molts anys més) no és el format més adient per un llibre en que una part molt
important són les il·lustracions. Aquest format, en no ésser proporcional als
atuells, obliga a reduir molt les
fotografies i això disminueix la vistositat del llibre. Ens afanyem a dir que
el llibre és molt il·lustrat, la qual cosa significa un valor afegit per a col·leccionistes
i afeccionats en general.
Marià Sáez, l’autor del
llibre, professional de l’ensenyament, va néixer a Girona l’any 1948. Estudiós
de la terrissa popular i especialista en la terrissa negra, ha dedicat bona
part de la seva vida a col·leccionar i estudiar aquest tipus de ceràmica
popular que es produí d’una manera molt particular a diferents centres de les
comarques de Girona.
El llibre comença
situant geogràficament l’àmbit de producció d’aquests tipus de terrissa, que
localitza principalment a les poblacions de Quart, Llambilles, la Bisbal i Sant
Hilari Sacalm, com a centres terrissaires on hi ha hagut amb tota seguretat una
producció documentada i de manera continuada fins no fa gaires anys (alguns
estudiosos asseguren que també es va fer terrissa negra a Olot). Per altra
banda estudia i documenta també un seguit de centres gironins on s’han
realitzat troballes de peces de volta que donen testimoni d’antigues
produccions de terrissa negra: Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Perelada, etc.
Tot seguit, l’autor estableix una cronologia universal de producció de ceràmica
reductora (negra) que comença al Neolític, continua els segles VIII al XIII amb
producció continuada i enllaça amb les primeres produccions gironines que
estableix al segle XV, amb la creació de les primeres confraries documentades
de Quart (Gironès). D’aleshores ençà, la terrissa negra o fumada ha estat de
producció continuada fins als nostres dies i encara avui es continua fabricant,
tot i que d’una manera que podríem anomenar com a testimonial.
El llibre de Sàez fa un
recorregut tècnic sobre tots els processos que formen part de la producció de
la terrissa negra, començant pe les terreres, el procés, el torn, les eines
(fins aquí són processos comuns de la terrissa negra i roja) fins al moment en
que es produeix la cuita, on explica de manera entenedora i acurada el
procediment de la cuita d’acció reductora. En acabat, passa a explicar
l’organització de tipus gremial, que té una llarga i interessant història a casa
nostra i de manera particular a les comarques gironines, on els gremis i
confraries de Quart i de Girona van tenir una importància cabdal en els segles
XVI fins al XIX.
Tot seguit el llibre
entra de ple i amb tota mena de detall sobre la producció de terrissa negra a
la població de Quart, on aquesta activitat ha estat el motor fonamental de les
produccions d’aquesta població del Gironès, fins al punt de marcar una
personalitat pròpia i diferenciada de les altres poblacions productores de
terrissa. Fa un llistat d’obradors de Quart que es dedicaren a fer obra negra,
sobretot al llarg del segle XX. Parla també de la família Marcó de Quart i de
la seva producció sobretot de reproducció de peces amb motlles de guix, una
especialitat que produí un gran renom del taller durant tot el segle XX. Encara
actualment la família Marcó es dedica a aquest tipus de ceràmica.
El tipus de peces d’obra
negra que es produí a Quart és de les més extenses de la terrisseria catalana,
i va des de peces per aigua, seguint per atuells per oli, estris per al vi,
atuells per a la cuina i per la pagesia, terrissa per al bestiar, obra per a la
construcció... Dedica un capítol especial als càntirs i poals, dos atuells dels
més utilitzats per la població durant alguns segles. Hi ha també dos capítols
especials dedicats a llurs atuells d’una gran producció: el cossi (l’atuell més
significatiu de tots els obrats en terrissa negra a Quart) I també el barral i
llurs tipologies i formes que han anat canviant segons les diferents èpoques..
L’autor rendeix un
sentit homenatge al darrer terrissaire viu (en el moment d’editar-se el llibre,
doncs va morir una mica més tard dintre de l’any 2009) en Lluís Cornellà de la
Bisbal, que realitzà la seva darrera cuita el mes de juliol de l’any 1989.
Analitza també els
terrissers d’obra negra de La Bisbal, que han fet la seva tasca en els darrers
segles. Quan fa esment dels càntirs que es varen fer a La Bisbal en època
modernista (Sebastià Padrós, Joan Bagué i Manuel Ferràn) hi passa molt de
pressa i d’una manera una mica superficial, tenint en compte la importància
artística i social que va tenir aquesta producció. Aquests càntirs modernistes
elaborats pels autors que hem anomenat foren d’una qualitat contrastada tant
pel que fa a creativitat com per la dificultat tècnica. Per altra banda els
exemplars recuperats els podríem comptar per dotzenes i potser per centenars i
el llibre cita que “s’han recuperat quatre exemplars marcats amb textos
diferents”. Durant més de dos anys hi hagué una magnífica exposició temporal
d’alguns d’aquests càntirs en el Museu del Càntir d’Argentona
L’autor fa una passejada
pels diferents centres de Catalunya on hi ha documentada terrissa de reducció:
Verdú, Sant Celoni, Barcelona, Argentona, Mataró, Sant Julià de Vilatorta,
Vilafranca, Reus, Alcover… i també la que s’ha produït a altres centres de la
península ibèrica (Espanya i Portugal).
Finalment fa un
recorregut per tots els llocs de Girona capital on s’han trobat restes de
terrissa negra, molt probablement de producció gironina, i acaba el llibre fent
una recopilació de tots els museus i col·leccions de les comarques de Girona on
podem trobar atuells d’aquest tipus de terrissa.
Voldríem dir que, en
general, el llibre no segueix un fil conductor i estructural, amb la qual cosa
obliga al lector a anar una mica d’una banda a l’altra. No obstant això, l’obra
de Sàez omple un buit que teníem en l’estudi de la terrissa catalana, per altra
banda força minsa de treballs seriosos en format de llibres. Des d’ara la
bibliografia de la terrissa de casa nostra comptarà amb un nou treball molt
acurat, amb una extensa i important documentació gràfica, sobre el llegat que
tenim a Catalunya de la ceràmica de cuita reductora produïda a les comarques
gironines. Sens dubte, aquest llibre passarà a ésser de consulta obligada per
tots els amants de la terrissa popular i de manera particular a les persones
als qui ens agrada la terrissa negra.
Xavier Fàbregas
SAEZ, Marià: La terrissa negra. 20 X 20 cm. 200 pàg.
209 il·lustracions en color, 1 mapa i 52 perfils de peces. 2009. Col·lecció
“Quaderns de la revista de Girona”. Edició: Diputació de Girona / Fundació
Caixa Girona. ISBN: 978-84-96747-41-8 Dipòsit legal: Gi – 1703 / 08. Preu:
13,00 euros
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada