REVISTA ALFAHAR. Nº 2


L'Asociación de Amigos de la Cerámica Decorada y la Alfarería (ALFACER), entitat organitzadora de les Jornades de Terrissa que es cel·lebren cada any a Morillo de Tou, ha publicat el tercer número (hi ha un nº 0) de la seva revista ALFAHAR.

Podeu descarregar la revista en el següent enllaç:
http://www.morillodetou.com/sites/default/files/alfahar_2_2013.pdf

Els números 1 i 0 de la revista és poden descarregar als següents enllaços:
http://www.morillodetou.com/sites/default/files/imgs_entorno/alfahar_1_2013.pdf
http://www.morillodetou.com/sites/default/files/imgs_entorno/alfahar_0_2013.pdf

LA COL·LECCIÓ D’EN FERRAN SEGARRA. MIRAVET

En Ferran Segarra és un dels darrers terrissers que encara estan en actiu a Miravet juntament amb en Joan Cortiella de La Galera o la terrisseria Picurt de Tivenys a les comarques de les terres de l’Ebre.

En Segarra continua fent les peces tradicionals de sempre, peces per encàrrec i, com la majoria de terrissers en l’actualitat, ha hagut d'adaptar-se i fer objectes decoratius, de vegades molts d’ells sense ús funcional, per poder donar servei a la demanda d’un turisme que busca, massa sovint, una peça de terrissa sense cap criteri o necessitat específica.

En Ferran Segarra i el seu fill a l'obrador.

Visitar el seu obrador és sempre un plaer, tant per veure com fa pujar el fang en el torn com per veure les seves prestatgeries plenes de la seva obra cuita.
Però si fer el viatge a Miravet ja val la pena per veure les seves mans treballar, la possibilitat d’accedir a la seva extraordinària col·lecció de terrissa són ja paraules majors.


La Col·lecció, en majúscules,  està ubicada a les dues plantes superiors de la nau on treballa i té l’exposició pel públic. Són centenars de peces de tot tipus de la terrissa catalana i espanyola, càntirs, cànters, gerres, tupins, aiguamans, gibrells... peces centenàries, autèntiques meravelles que en Ferran ha anat recopilant al llarg de molts anys, col·locades amb molta cura i sensibilitat fent que el recorregut al llarg de tota l’exposició sigui un autèntic luxe i plaer visual.

És, sens dubte una de les millors col·leccions del nostre país, la qual, ningú que estimi la terrissa o vulgui documentar-se sobre ella, pot deixar de veure.



























Text i fotografies: Robert Cabeza. Octubre 2013



LA TERRISSA A LA CASA D'AHIR (2)


POU DE LA CASA : L´AIGUA

Poal
Peça de terrissa amb forma de bolona , boca gran i nansa superiors, per treure aigua del pou (pouar). 
Es podía beure d´ell, dons podía tenir galet. També es podía omplir d´altres atuells, si tenia el galet obert o més gran.


 Poal. La Bisbal. Segle XIX


Poal francès. (Chevrette). Castelnaudary

Doll
Peça de terrissa normalment vidriada. Atuell de transport,cemmagatzematge d'aigua i d'altres líquids. Forma de baldufa, boca superior amb galet i tres nanses. Una entre boca i galet,una a l´altra part contraposada i una petita per sota de l ´ anterior -aquesta última durant el transport,sobre el cap de la persona,servia per mantenir  l´equilibri amb la mà (o els dits de la mà).

 Doll de Figueres
 Doll. Obrador Josep Font. Verdú
Doll. Obrador Cornellà. La Bisbal 
Doll de Figueres

Cànter d´aigua
Peça de terrissa, amb forma de baldufa, broc i una o dos nanses a la part superior. Atuell per el transport i emmagatzematge d´aigua -també  d´altres líquids-  L´aigua es podia transvasar a peces més petites existents a la llar. Peça comú a les zones del sud del Principat. Avui dia encara es fan.

 Canter de Tamarit de la Llitera
 Cànter de Ginestar
 Cànter de Miravet
Canter de Tamarit de la Llitera. Segle XIX

Cànter francés. Vall de Saona

Càntir d´aigua
Peça de terrissa,amb forma de bolona (ovoide) amb broc -per omplir- i galet -per beure- i amb nansa entre ells, a la part superior -per agafar i portar- Atuell per beure a galet. Existeixen diferents tipus i per diferents líquids. Encara es fan.

 Càntir d'hivern. Solsona
 Càntir empordanès.
 Càntir del Baix Penedès
 Càntir de Sant Julià de Vilatorta. Obrador Capdevila
Càntir d'Esparreguera

Text i fotografies:
Jesús Jiménez Salmerón. Octubre de 2013