AMICS DE LA TERRISSA: LA TERRISSA DE VOLTA

S’entén per terrissa de volta la que es feia servir per reblir els carcanyols de les voltes catalanes en diverses construccions d’habitatges i edificis.

Aquesta tècnica s’emprava ja en l’època romana on restes d’àmfores o tanmateix atuells de terrissa inservibles eren usats per emplenar els espais que es formen els espais que es formen entre l’arc de la bòveda i el paviment horitzontal superior o la coberta que la tanca.

Generalment, en construccions properes a centres terrissers, és molt habitual trobar en fer reformes d’alguns edificis, peces de terrissa dins dels carcanyols i si es coneix la data de construcció de l’edificació és per tant molt clar determinar l’època de producció de la terrissa trobada.

La terrissa utilitzada era majoritàriament la considerada inservible, dita “de rebuig”, sovint per mala cocció (esquerdada) o trencada al buidar el forn o en el transport al magatzem i la morfologia de les peces també variava en funció del centre terrisser que subministrava les mateixes.

Les obres de reconstrucció i reformes en edificis com la Catedral de Barcelona, l’Hospital de la Santa Creu, el Monestir de Pedralbes, el convent del Paüls, el monestir de Sant Pere de Puel·les, el convent dels Àngels, l’església del Carme de Manresa, o de l’edifici de la Pia Almoina, l’antic Hospici, l’hospital de Santa Caterina o Can Falló, aquestes quatre darreres a Girona, així com un bon nombre d’edificacions a La Bisbal d’Empordà i la seva comarca, com també a molts altres indrets de Catalunya, han permès aconseguir un nombre de peces importantíssim per poder tenir un molt més ample coneixement de la terrissa a casa nostra des de l’època gòtica fins a principis del segle XIX.