Si la puresa de les formes i la senzillesa de les línies fan que ens
sentim profundament atrets per un objecte, si aquest és creat d’una forma
intuïtiva, perfecte amb l'única funcionalitat que li pertoca i dotat d’una
pinzellada personal, la peça és absolutament una meravella.
Tenir al davant un cànter de Huesa del Común (Terol) és com haver
tingut el privilegi d’haver fet una troballa arqueològica i poder estar gaudint
de les formes simples i rústiques de peces d’una gran bellesa atemporal.
Després de la Guerra Civil Espanyola van desaparèixer la totalitat dels
obradors de terrissa a Huesa del Común quedant tan sols Pablo Benedicto que
anava alternant les feines de terrisser amb les del camp.
Ell seguia fent les mateixes peces de sempre, cànters i canteretes amb
galet al barri de “Las Ollerias” després d’arreglar el forn que va enfonsar-se
als voltants de 1970.
Malgrat això la seva producció va ser ja molt escassa fins a la seva mort
el 19 de juny de 1995.
Quan vaig visitar-lo l'estiu de 1992 es dedicava més als treballs agrícoles que no pas a la terrisseria, poques peces acabades i unes quantes més sense coure. Era ja un home cansat.
És probable que moltes persones seguiran admirant la plasticitat de la seva rústica terrissa com la d'un anònim terrisser i com la majoria de terrissers, de ben segur Pablo Benedicto, no sabia que era un creador de la
bellesa amb les seves mans.
Pablo Benedicto
Foto: Jordi Belver (Del llibre Alfares y Alfareros de España d'en José Guerrero)
Foto: Jordi Belver (Del llibre Alfares y Alfareros de España d'en José Guerrero)
Huesa del Común. Cànters
Huesa del Común. Cànters i cantaretes
Cànter grapat
Detall Cànter
Huesa del Común. Las Ollerías
Robert Cabeza. Setembre 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada