LA TERRISSA DE TUÏR (Rosselló)


El llibre “Estudis de Terrissa Catalana” d’en Marià Burguès (1851-1932), publicat el 1925, fou el primer llibre dedicat a la terrissa editat a Catalunya.
Burguès va ser aprenent de terrisser des de molt jove començant al seu lloc de naixement, Sabadell, per anar després a perfeccionar el seu ofici a Mataró.
Per evadir les seves obligacions de quintes es trasllada a França, concretament a Tuïr, on segueix perfeccionat el seu ofici.
Treballa a l’obrador d’en Simon Deprade i de la seva estança a la població del Rosselló diu el següent al seu llibre:

“Començàvem la jornada a les quatre de la matinada i jo i un altre de La Bisbal, que també era pròfug de la quinta, no hi havia dia que no haguessin tocat les cinc quan acudíem al taller amb els ulls embotornats de son, encara. Mai rebérem un retret del patró, republicà que solament pensava en la revanche (feia poc que havia acabat la guerra franco-prussiana)
En l’ofici de terrisser hi han dues maneres de treballar la pasta al forn; a cap de pastor o a la bola. El primer, d’un mateix pastor de fang se’n fan peces fins que s’acaba; amb el segon es posa una bola de fang mesurada per cada peça. A Tuïr era obligat treballar a la bola, car les peces a cap de pastor s’esquerdaven de l’extrem en assecar-se. Les formes de la majoria de peces de Tuïr són elegants i pràctiques a la vegada. Les gerres, estretes de peu i amples de boca permeten veure el contingut, les cassoles amb cua, tupins amb cua, càntirs i poals d’una forma típica i ben decorats, vernís negre i faixes verticals de color palla i roig clar. El vernís en general era groc, carregat d’escalla de ferro”

 La terrissa de Tuïr. Il·lustració d'en Marià Burguès al seu llibre "Estudis de Terrissa Catalana" 1925

El patró d’en Marià Burgués, Simon Deprade, era el tercer d’una generació de cinc terrissers de Tuïr que va començar al 1790 amb el seu avi François Deprade i que va finalitzar el 1930 amb el net d’en Simon, Antoine. Una dinastia dedicada a la producció de terrissa, onze membres d’aquesta família es van dedicar en 140 anys a aquest ofici.

Una altra família dedicada a la terrissa a Tuïr va ser la família Ribere, tres generacions que comencen el 1820 i es téconstància que Joseph Ribere va ser l’últim terrisser en actiu a la població, ja que després de la seva mort el 25 d’abril de 1930 es tanca el seu taller.

Joseph Ribere al seu obrador. Tuïr

CÀNTIRS DE TUÏR









Robert Cabeza. Agost 2013


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada